La botifarra traïdora és un dels embotits tradicionals que es feien per la matança del porc a les comarques pirinenques. La seva elaboració encara perdura. Història La
botifarra traïdora és un embotit que pertany a la categoria de les botifarres crues i que s'elaborava a les comarques pirinenques per la matança. En ser molt greixosa, es feia rància molt ràpidament. Per això era especialment apreciada per al consum immediat, i fins ¡ tot es considerava que era mes gustosa que la feta amb les carns "bones". De fet, de botifarra "bona" també se'n menjava el dia de la matança, normalment al vespre, però com que feia poques hores que s'havia salpebrat, encara no era prou gustosa, mentre que la traïdora n'era molt fins I tot acabada de fer. Si no es menjava al mateix dia, es podia deixar assecar o fer-ne confitat. Descripció i elaboració La
botifarra traïdora és una botifarra crua que es presenta en enfilades. El calibre pot variar entre 241 45 mm cada porció. És d'un color vermell-marronós, mes fosc que el d'altres botifarres crues. En l’elaboració, de primer es trien les carns: retalls, ronyons I carns del cap del porc. Excepcionalment s'hi afegeixen frelxures, les quals, abans, eren emprades sovint. S'han de trossejar les carns i els greixos, picar-los i pastar-los. Després se salpebren i s'emboteixen dins d'un budell prim de porc. Un cop embotida la pasta, es lliga, un procés que, en el cas de la traïdora, és
manual. |